A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor music del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d’on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats, i on sovint ha de protegir-se de la Gestapo que controla la zona. Un cop acabada la guerra, Casals té l’esperança que la victòria aliada suposarà també la fi de la dictadura franquista a Espanya. Però els desitjos de Casals no es compleixen i, en conseqüència, El mestre decideix no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es determinin a forçar la seva caiguda. Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel. Un d’aquests alumnes, un noi francès anomenat Pierre , se sent especialment afectat pel fet que un mestre com Pau Casals no ofereixi el seu talent al món. El jove intentarà convèncer el músic que es repensi la seva protesta, argumentant que un concert seu tindria tant ressò que li serviria encara més per cridar l’atenció sobre la injusta situ