1. INTRODUCCIÓ
Matèria pertanyen a la
modalitat de Batxillerat escènic, com assignatura optativa de modalitat de tres
hores de durada, adreçada a l’alumnat de 1r de Batxillerat.
La música i la seva practica,
ja sigui amb la interpretació, la improvisació o la creació, és una expressió
cultural en si mateixa i activa múltiples capacitats de la persona. El seu
estudi fa que l'alumnat conegui no només factors psicològics, estètics i
socioculturals del fet musical, sinó també la naturalesa física deis materials
sonors que utilitza aquest art i la proporcionalitat matemàtica en que es basen
les seves relacions.
Les finalitats de la matèria són diverses i abasten el coneixement i la pràctica de les destreses musicals, el cant i la interpretació instrumental, l'escolta significativa i la creació, i la dimensió estètica, social i cultural del fet musical.
Dins el caràcter terminal
dels estudis de batxillerat, la matèria continua i amplia els coneixements i
les destreses desenvolupats en etapes anteriors i els aporta coherència en
relació amb la comunicació i la posada en escena. L'alumnat ha de poder prendre
decisions davant situacions molt diverses: participar en projectes
artisticomusicals, donar la seva opinió amb esperit crític i saber valorar
l'esforç en relació amb els resultats. Aquests aspectes tan importants han de
tenir el seu propi espai dins la programació de la matèria, s'han de fer
palesos i s'han de poder avaluar no com una competència a assolir a llarg
termini, sinó com a part d'un procés de millora que cal observar i incentivar.
La matèria de Llenguatge i Pràctica Musical pretén donar continuant a la formació musical que l'alumnat ha rebut en l'educació secundaria obligatòria. L'objectiu principal de la matèria és que l'alumnat desenvolupi i apliqui, amb autonomia i en contextos diversos, els coneixements, destreses i actituds que manifesten una cultura musical sòlida. Així doncs, la finalitat darrera de la matèria és aprendre a comprendre, a apreciar i a valorar críticament el fet musical de manera global i holística.
El llenguatge musical, com a
acte comunicatiu, se situa en la base de la pràctica musical, tant individual
com en grup. L'aprofundiment en el seu coneixement possibilita una major
capacitat d'expressió, augmenta la capacitat de gaudir de la música en tots els
seus vessants i permet acostar-s'hi amb un criteri ampli, afavorint la visió
crítica i la comprensió d'altres cultures musicals.
La motivació compartida, la constància, la pràctica, tant individual com en grup, el gust estètic i la comprensió de l'exigència dalt de l'escenari s'aniran construint des d'aquesta base. La pràctica musical en grup potencia l'autoestima de l'alumnat, que pren consciència del paper decisiu que té individualment i amb tot el grup. Alhora implica respecte, participació, corresponsabilitat, habilitats socials, atenció, memòria, constància, presa de decisions compartida, negociació constant durant el procés i reflexió crítica. Aquesta dimensió personal, social i comunicativa del fet musical situa l'alumnat en el centre del protagonisme de la vida musical del seu entorn, i enriqueix la seva experiència d'expressar i canalitzar emocions i sentiments.
Els continguts i materials de la matèria es facilitaran a través de presentacions, infografies, webs, etc. Tota la relació de materials es trobarà al Moodle on també hi haurà un espai pels qüestionaris i activitats, exàmens i entregues de les pràctiques realitzades durant el curs.
2. CRITERIS
DE QUALIFICACIÓ
La pràctica musical és l’eix
vertebral de la matèria, a partir de la qual cobren sentit els continguts
proposats. Per assolir aquesta visió de la matèria, els professors descarten
considerar els diferents blocs de continguts com a calaixos estancs que s’han
de treballar cronològicament.
Teoria i pràctica musical van en paral·lel: l’ús del programari musical fa més atractiva la pràctica de l’escriptura musical o els arranjaments harmònics necessaris per a la creació; l’audició referma els exemples de la teoria musical i de la pràctica interpretativa; la lectura musical es pot treballar juntament amb la interpretació vocal. Aquests exemples només són una mostra de la possibilitat i necessitat que tots els blocs de continguts s’entrellacin i es treballin conjuntament amb la finalitat que els alumnes adquireixin una visió global del fet musical i no una seqüència d’aspectes musicals inconnexos.
1.1. Avaluació per competències
La qualificació de l’alumnat és trimestral. La mitjana aritmètica dels tres trimestres determinarà la mitjana final de la matèria al final de curs. El desglossat competencial servirà per indicar les mancances i/o fortaleses específiques de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.
- Per aprovar cadascuna de les avaluacions s'han d’haver entregat els treballs, exercicis, comentaris de text, fitxes i haver superat la prova escrita.
- Es tindrà en compte l’expressió escrita, la creativitat i la sensibilitat en la pràctica instrumental.
- És important l’assistència, la puntualitat i l’interès en preparar les tasques a realitzar a l’aula.
- Es tindrà en compte la participació en activitats de centre com concerts, excursions a auditoris, conferències, tallers i audicions comentades.
1.2. Situacions d’aprenentatge
Les situacions d'aprenentatge de la matèria engloben els àmbits comunicatiu, analític, expressiu, creatiu, emocional i interpretatiu. La matèria possibilita l'enfocament procedimental pera l'assoliment de les competències especifiques mitjançant l’escolta activa, la valoració de diferents manifestacions musicals, la practica musical i la creació de projectes.
En aquests, l'alumnat serà partícip i protagonista del procés d'aprenentatge a través d’experiències, processos, reptes i tasques que desenvolupin la seva capacitat d'apreciació, anàlisi, creativitat, imaginació i sensibilitat. S'hi dissenyaran activitats que permetin la mobilització de diferents recursos apresos per l'alumnat, tant en el context de la matèria com en d'altres de previs o externs, en les quals es fomentaran reptes assequibles que involucren l'alumnat de manera activa, vinculant el seu desenvolupament a situacions de rellevància universal i social.
3. TEMPORTIZACIÓ
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada